Truca'ns 93 218 82 69

Atenció al públic

08:00 - 18:30

Gran de Gràcia, 236

08012 Barcelona

93 218 82 69

vedrunagracia@vedruna.cat

Una mica d’història

LA HISTÒRIA DE VEDRUNA GRÀCIA

L'entorn: Gràcia

L’Escola Vedruna Gràcia es troba a la part alta del carrer Gran. En l’època romana, el carrer Gran era la via de comunicació que enllaçava Barcino amb el Castrum Octavianum, ara Sant Cugat. La via Transversalis era l’actual Travessera de Gràcia. Gràcia va ser configurada pel poblament entre els segles XVII i XVIII, amb la construcció de masies com Ca l’Alegre, can Trilla, can Tusquets, la Fontana o el palau de la Virreina. Es van situar al voltant de tres convents, Santa Maria de Jesús, Caputxins Vells, i els Josepets, que era el noviciat dels carmelites de Sant Josep a la Rambla.

Els Josepets, o Santa Maria de Gràcia, és l’únic que actualment existeix i va ser el que donaria lloc al topònim i a l’escut de Gràcia, que com a nucli urbà apareixia documentat el 1767 amb el nom de Gràcia.

Al segle XIX, l’expansió industrial provocà un augment demogràfic. El 1850, Gràcia comptava amb quasi 13.500 habitants. Testimoni d’aquesta industrialització va ser la implantació de les fàbriques del Vapor Vilaregut o “Vapor Vell” i del Vapor Puigmartí o “Vapor Nou”.

Hi hagueren intents d’independentisme municipal en els anys 1821, 1828, i 1850. El més llarg va ser aquest últim període en el que la vila de Gràcia es desplegà com a entitat municipal fins que va ser incorporada a Barcelona l’any 1897. El teixit social era i és peculiar pel seu caràcter organitzatiu, la seva capacitat associativa i el seu to vindicatiu.

Les Carmelites de la Caritat a Gràcia

Les Carmelites de la Caritat van venir a establir-se per primera vegada l’any 1862. La Germana General de la Congregació era Paula Delpuig, successora de Joaquima de Vedruna. La baronesa de Rocafort va comprar una casa de planta i dos pisos, per valor de 3.400 duros (17.000 pta) i la Congregació hi va afegir 1.600 duros (8.000 pta) als numeros 233 i 235 del carrer, pensat per a una residència d’àvies. El compromís era atendre 12 ancianes de les més necessitades, majors de 60 anys. S’especificava la bona alimentació que calia donar i que s’havia de tenir cura de tot allò que necessitessin, així com a l’atenció mèdica. Les germanes eren 4. També es contemplava l’Escola dominical per ensenyar les nenes i noies, obreres la majoria, a llegir, escriure, comptar i doctrina cristiana.

La baronesa, Manuela de la Peguera, donà també 120 obligacions dels Ferrocarrils per al manteniment de les persones, que proporcionaren 60 duros mensuals. La casa s’inaugurà el dia 1 d’abril de 1862.

Cap al 1870 ja no existia l’asil sinó que 7 germanes es dedicaven a l’ensenyament de 80 alumnes i a un nombre igual de dominicals. L’atenció a les filles de famílies amb menys possibilitats es facilita amb un nombre crescut de becàries.

L’any 1889 ho havia 150 alumnes, les dominicals n’eren 30 i les germanes de la comunitat, 14.

PER A MÉS INFORMACIÓ, CONTACTA AMB NOSALTRES

Si vols rebre informació sobre cursos, activitats i esdeveniments de l’escola.